v tr 1 [con el látigo] fuetejar, xurriaquejar. 2 fig i fam [espabilar] espavilar. 3 [escamar] escamnar, escalivar. 4 amer [asustar] espantar, esfereir. v pron 5 fig espavilar-se. 6 [escamarse] escamnar-se, escalivar-se. 7 amer espantar-se, esfereir-se.  [...]

m 1 [para espantar las moscas] mosquer, espantamosques. 2 [para cogerlas] mosquer.  [...]

v tr 1 [alejar] fer fugir, espantar, esquivar. Con su antipatía ahuyenta a los clientes, amb la seva antipatia fa fugir els clients. 2 fig foragitar, expulsar, treure. Ahuyentar un mal recuerdo, foragitar un mal record. v pron 3 [huir] fugir intr, enfugir-se, escapar-se.  [...]

Qualsevol objecte emprat per a espantar els ocells i d'altres animals dels camps de conreu. [...]

interj 1 [para espantar al perro] fora!, fuig!2 [para contenerlo] vine aquí!, quiet! [...]

m 1 [por forta i sobtosa] espanto, pavor, terror. 2 [ensurt] susto. 3 agafar espant sentir espanto. En veure'l va agafar espant, al verle sintió espanto. 4 donar un espant [espantar] dar (o pegar) un susto. 5 infondre espant causar espanto. 6 tenir un espant darse (o llevarse, o pegarse) un susto.  [...]

Arma de foc amb cartutxos de fogueig emprada per a espantar i foragitar els ocells que ataquen els conreus. [...]

Canvi brusc d'imatge, sovint acompanyat d'un so fort i sobtat, amb la intenció d'espantar el jugador. [...]

v tr amer 1 [asustar] espantar. 2 [molestar] molestar, empipar. 3 [reprender] clavar un juli (o una allisada).  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]